MARTA (Joan Manuel Serrat) En catalán.

Publicado por
@CITYOFOLIVOS

04/09/2006#N11308

0 Actividad semanal
9 Visitas totales

Marta
Letra y Música de J.M. Serrat


La remor del mar a l'alba i una platja plena d'algues que aniran assecant-se al sol. El gust salat de les roques i el vol tranquil de les poques gavines que entren al port. Les barques que al matí tornen, les xarxes que en el moll dormen i ells vells carrers empedrats. L'església humil i menuda i entre la boira, perduda llunyana y grisa, la ciutat. Em parlen de Marta... Les blanques cases del poble i l'home vell que canta cobles mentre va venent el peix, i la dona que amb desgana mou entre ses mans la llana. (Qui sabrà qué és el que teix). El castell, l'illa petita, la cova, el far i l'ermita i els amics d'un altre temps i el rellotge que no corre i aquests infants que a la sorra han trobat el seu carrer. Em parlen de Marta... Les hores buides que passen i el camí que em torna a casa després de molt caminar. Cada moble i cada llibre, cada racó on junts vam viure moments com ningú no sap. Les meves mans i els meus llavis que del seu gust viuen àvids i no poden oblidar. Les llargues nits sense lluna, les ones i cadascuna de les llums que hi ha en el mar. Em parlen de Marta...

MARTA

El rumor del mar en el alba y una playa llena de algas que irán secándose al sol. El sabor salado de las rocas y el vuelo tranquilo de las pocas gaviotas que entran en el puerto. Las barcas que por la mañana vuelven, las redes que en el muelle duermen y las viejas calles empedradas. La iglesia humilde y pequeña y entre la niebla, perdida, lejana y gris, la ciudad. Me hablan de Marta... Las blancas casas del pueblo y el hombre viejo que canta coplas mientras va vendiendo pescado, y la mujer que con desgana mueve entre sus manos la lana. (Quién sabrá qué es lo que teje). El castillo, la isla pequeña, la cueva, el faro y la ermita y los amigos de otro tiempo y el reloj que no anda y estos niños que en la arena han encontrado su calle. Me hablan de Marta... Las horas vacías que pasan y el camino que me lleva a casa después de mucho caminar. Cada mueble y cada libro, cada rincón donde juntos vivíamos momentos como nadie sabe. Mis manos y mis labios que de su sabor viven ávidos sin poderlos olvidar. Las largas noches sin luna, las olas y cada una de las luces que hay en el mar. Me hablan de Marta...

 

Comentarios

Aún no hay comentarios. Iniciá una conversación acerca de este tema.